hipertext i praxi

Navegant, desprès d'un llarg viatge, potser ja no creus en res, potser el desengany t'ha solcat el front i tens el somrís amarg. Bé, de ser així, ja em disculparàs, però no vull deixar-te descansar, ni tampoc escoltar els teus gemecs. De fet, vet aquí perquè parlo d'hipertext i praxi.

    Hem de fer saltar la fertilitat dels pensaments que ameren la xarxa al món físic,

                                        aquell món on a voltes cantem de joia, però on sovint també hi patim.

                    Aquell petit lloc de l'Univers on naixem, estimem, creixem i morim,

                                                 on han rebut la vida els nostres fills,

                                                             que són els fills de tots,

                                          on viuen en nosaltres tots aquells que ja no hi són.

Navegant, m'és igual si són les paraules d'un boig i d'un il·lús. Que potser tenim res més a perdre? Mai gaudirem de l'aventura fascinant si no acceptem la nostra responsabilitat amb
                                                                          la vida.

      I vosaltres, joves ferms i plens de promesa,
                                                                    aixequeu el cap
                           i no us cregueu tot el que us diuen els profetes de l'abatiment i el conformisme.
                                                                   Sou la nostra esperança,
                            perquè el món de les persones sempre serà un projecte inacabat