Fa
uns dies llegia a “La Vanguardia” que científics nord-americans han fet un “mapa de les connexions” del cervell humà (!!!). No
negaré que la fotografia que veieu dalt, extreta de l'article, té el seu interès estètic. Certament, amb tots aquells cabdells de
colors, sembla una bona metàfora per expressar la idea de
complexitat, tot i que... bé, crec que la constant
aleatorietat d'un cervell viu, palpitant, polsant i en 3D, immers en un procés continuu de
canvi que involucra a un nombre inimaginable de cèl·lules i les seves
micro-interaccions químiques i elèctriques, a temps "real"... uf, això sí que és complexitat! Quan hi pensem,
voleu dir que contemplar una mena de tomografies acolorides és tan revelador?
Sí,
ja ho sé, es diu cientisme. Segur que es tracta d'una troballa molt positiva, però ja sabeu, la
ciència dona peu a bons titulars. I no és que cregui en
dualismes ni res de tot això: el cervell és matèria, la ment és una conseqüència de l'activitat cerebral, i estic molt agraït als científics per furgar a veure què hi troben. Em plantejo, però, quin bé fan a la ciència els titulars sensacionalistes.
Exemple:
Consiguen
crear recuerdos mediante manipulación cerebral. Si llegiu bé
l'article, veureu que no és el que sembla, però el titular ja està
fet (diu que van descobrir que una certa substància afavoria la
retenció en ratolins, i prou). De fet, es mencionen altres
experiments, però la veritat, implantar records mitjançant
persuasió és quelcom antiquíssim: alguns li diuen hipnosi, tot i
que hi ha tècniques ancestrals encara més dràstiques per "crear-te" records, com bé saben a Guantànamo.
Esborrar records danyant el cervell... bé, això tampoc és massa
innovador, ni que s'emprin drogues de disseny o elèctrodes. Al cap i a la fi, no podem dir que un bon cop de pedra al
cap sigui tecnologia punta, i té els mateixos efectes amnèsics. Així que ho sento pels més optimistes:
de moment, res d'implantar-nos entrades USB al clatell, o de rememorar vacances fictícies al
Carib en bona companyia.
Ser
un pèl escèptic no vol dir no admirar la labor dels científics. De
tant en tant ens sorprenen amb “bulos” com lo de la fusió nuclear de
S. Pons i M. Fleischmann,
o allò més recent de que ara fan
cèl·lules mare amb àcid, però això no es culpa de la ciència. Mentrestant, els abnegats tecnocientífics van fent la seva feina en ares del benestar de tots. Ara bé, tornant al tema del cervell humà, tampoc estaria de més que la premsa promocionés amb més passió i misticisme aquelles disciplines que estudien les seves
manifestacions (pensament, cultura, societat...). No cal que surti un altre "divulgador-pop", però sí una mica més de reconeixement, si us plau.
Arribats
a aquest punt, sé que estic preaching to the choir, així que
paro. Us passo una foto del cap d'una mosca de la fruita, meravellosa
i petita obra d'enginyeria evolutiva (ei, no em negareu que la
imatge és fins i tot millor que l'anterior). Us imagineu
què bo seria poder veure la realitat amb ulls multifacètics, com ho
fan aquests insectes? De moment, ens haurem de conformar amb les Humanitats.
